“L'alumne ha d'estar predisposat a aprendre”
Entrevista a Antoni Argent Ballús, professor de secundària que ha escrit un llibre sobre la figura del professor de reforç
Notícies de ...
El dia 11 de novembre es va presentar el llibreDesprés de classe... a la biblioteca municipal de Can Mulà, un treball que parla sobre la figura del professor de reforç essencialment, tot i que tracta altres temes com ara l'educació actual espanyola, el model finlandès com a referència en l'àmbit educatiu mundial... Més d'un mes després hem pogut parlar amb el seu autor, Antoni Argent Ballús (1978), llicenciat en administració i direcció d'empreses (ADE) per la Universitat de Barcelona. Va començar a impartir classes particulars als 14 anys i actualment és professor de matemàtiques en un institut de les Franqueses del Vallès. De vocació pedagògica i molt treballador, hem tingut el plaer de prendre un cafè amb ell i parlar sobre el seu llibre, que ja va per la segona edició.
D'on ve la idea d'escriure aquest llibre i què n'espera?
Després de classe... és un reflex de la meva vida com a professor particular. El que espero és que sigui un bon mitjà perquè es conegui la figura del professor de reforç i que, alhora, sigui un manual de referència per a aquelles persones que vulguin introduir-se en aquesta tasca i una eina per resoldre dubtes i problemes que puguin sorgir. Des del punt de vista de lectura no va dirigit a un públic en concret.
El pròleg l'escriu Estefanía Carreño Cañadas. Què ens podries dir sobre aquesta persona?
L'Estefanía és una psicòloga infantil amiga meva. Ens vam conèixer un Nadal a Roma, durant un viatge amb la Coral Albada de Granollers, de la qual jo era el tresorer. Tractant-se d'una persona també molt immersa en el tema de l'educació, vaig pensar que era la persona indicada per al pròleg del llibre.
Passem a parlar del primer apartat del seu llibre: el relat autobiogràfic. Diu que a BUP va suspendre per primera vegada una assignatura (física) i afirma que això va condicionar la seva carrera com a professor de reforç. En quin sentit?
Portava una experiència acadèmica molt bona, de notables i excel·lents a la EGB i vaig pensar que sense ajuda aprovaria, però em vaig equivocar. Llavors em va afectar en el sentit que tenia una llosa a l'hora de donar classes. M'havia tocat bastant la fibra.
Al llibre diu que hi ha assignatures que fa quinze anys no existien. Quines són?
Per posar alguns exemples: educació per la ciutadania, tecnologia i els crèdits variables. Però tot el que sigui aprendre sempre és bo.
A la universitat dels seus temps, segons vostè, hi havia alumnes que no passaven per la facultat llevat de les dates d'exàmens, cosa que amb el Pla Bolonya sembla que s'acaba. Per què creu que passava això?
Hi ha un factor important: la no-obligatorietat d'assistència. Els estudiants s'han d'obligar a si mateixos perquè les obligacions imposades no les veuen bé. Un altre factor influent, també, era l'encavalcament de classes. Penso que l'assistència a les classes magistrals de la facultat és important perquè és allà on un alumne creix professionalment.
Al tercer curs de la llicenciatura va enviar el currículum a una auditoria que tenia un lloc vacant. Li van fer una entrevista i va ser seleccionat sent un estudiant sense experiència laboral. Diu que tant de bo els empresaris prenguessin exemple de la gerent que el va contractar. Per què?
Perquè s'hauria de confiar molt més en la gent titulada i amb ganes per treballar. Avui dia podem trobar moltes persones que tenen una titulació però, si no han treballat abans, no es confia en elles. La mentalitat d'aquesta gerent era formar als seus empleats per créixer personalment i professionalment.
Passem a la següent part del llibre: aspectes relacionats amb el professor de reforç. Per donar classes d'una determinada assignatura a un alumne concret hi ha unes tècniques d'aprenentatge, però si no hi ha progressos el professor les haurà de canviar. En aquest cas l'alumne hauria de fer alguna cosa?
Sí, ha d'estar predisposat a aprendre, perquè si no es treballarà en va. Això va molt lligat a la motivació personal i perquè hi hagi motivació t'has de conèixer a tu mateix, les tècniques d'aprenentatge i veure quina és la millor.
Si ens trobem amb un alumne que no ha de fer deures ni exàmens en un futur l'experiència ens ajudarà a aprofitar la classe. Què és el que sol fer vostè?
Planificar la classe i marcar uns objectius. La planificació és primordial per aprofitar l'estona amb l'alumne.
Parlar amb l'alumne sobre el que ha fet dies anteriors en el moment de començar la classe és el que anomena “Cinc minuts”. És un mètode que utilitza per entrenar el cervell. Creació pròpia?
Sí, és fruit de la meva experiència. Ajuda molt a apropar-te a l'alumne. Ell veu que penses en els seus assumptes i es crea empatia entre ambdues persones. D'aquesta manera l'estudiant es mostrarà més obert envers el professor i aquest tindrà més facilitat a l'hora d'impartir les classes.
Per planificar la lliçó aconsella partir de l'agenda escolar. Fins a quin punt és fiable?
Home, la veritat és que jo confio plenament en l'alumne! [riu].
Una bona ortografia és important per a un professor de reforç. A Catalunya són oficials el català i el castellà. Com diu que cada vegada es fan més faltes, creu que poden influir en una escriptura errònia el treball simultani d'ambdues?
No, gens. L'únic que influeix a no cometre errors ortogràfics és la voluntat d'escriure bé. Moltes vegades es dóna aquest fenomen per la vagància dels alumnes o perquè aquests es creen les seves pròpies normes d'ortografia.
Per cert, ja que surt el tema de les llengües, doni'ns la seva visió sobre el conflicte entre el català i el castellà.
La meva opinió és que tal conflicte no existeix, i si existeix crec que hi ha un fort component polític pel mig. Per mi, parlar altres idiomes significa riquesa cultural i el que passa és que ens trobem una part de la població catalana que, per unes determinades raons, no han après, no han pogut o no han volgut aprendre el català.
Els joves no llegeixen i, per invertir aquesta tendència, proposa que es comenci per llegir còmics i, a poc a poc, anar canviant-los per llibres. Com faria aquest canvi?
Oferint llibres que siguin del seu interès, perquè això els motivaria i, com diu el lema, els faria més lliures.
Al llibre apareix la història del Joan, un noi que canvia mirar una sèrie de TV per anar a collir prunes en una tarda d'estiu, però no content amb això va a una prunera més llunyana per collir-ne més. D'on ve aquesta història?
Com moltes altres coses, ve de l'experiència personal, de la lliçó que dóna la vida d'esforçar-se i arriscar-se per aconseguir una fita.
L'ha explicat en alguna classe?
No, bàsicament perquè els alumnes no l'entendrien. Sempre escullen el camí més ràpid i fàcil.
Reflexionem una estona sobre el fracàs escolar. He notat que, quan tracta la falta d'esforç com a factor del fracàs, es posa nostàlgic, dient que els temps han canviat. En què han canviat?
Abans ens esforçàvem més. Els mitjans que hi ha avui dia, per exemple internet, són millor que els que hi havia abans i els estudiants agafen el camí més fàcil, que implica menys esforç. Abans treballàvem molt més. Qui és que no se'n recorda d'aquelles enciclopèdies que mai s'acabaven?
Proposa preguntar als pares sobre la professió que desitjarien per als seus fills i en té la resposta, però no la diu al llibre. Reveli-la!
La resposta és evident: qualsevol professió amb la qual els pares es puguin jubilar gràcies als seus fills, on s'inclou ser esportistes d'elit, futbolistes, per exemple. Tot el que sigui guanyar diners amb un esforç mínim, en resum.
A la seva època, qui no valia per fer BUP feia FP. Creu que ha canviat la tendència?
Sí, perquè hi ha molts estudiants que fan batxillerat que potser haurien de fer cicles formatius. És una equivocació parlar d'alumnes bons i dolents...
Un altre factor del rracàs escolar són les influències negatives. Sempre el bon estudiant s'ha contagiat d'aquell que distorsiona la dinàmica d'aprenentatge. Creu que algun dia això pot canviar?
Ho dic rotundament: no. Si ens fixem en els mitjans de comunicació, passa el mateix amb els casos de gent com la Belén Esteban o el Rafa Mora, que com que estan de moda per unes coses que no tenen cap mèrit tothom els vol imitar. Seguir les modes porta al fracàs escolar i això serà igual avui, demà i sempre.
Per tallar el fracàs escolar sosté que els electoralismes s'han d'eliminar. A què es refereix?
Els polítics actuen en el camp de l'educació dictant lleis o fent alguna cosa per guanyar vots. Saben del descontent de la comunitat envers aquest aspecte de la societat, saben que la docència està tocada i d'això s'aprofiten per treure'n benefici propi. El que s'ha de fer és prendre mesures que facin progressar el país.
Coneixem ara el model d'educació de Finlàndia. Del país nòrdic, en destaca l'hàbit de lectura de les famílies, molt ampli, premsa esportiva, narrativa, lírica... Per què?
Primer de tot s'ha de saber que a Finlàndia la religió és un component important dels seus habitants, són protestants. Partint d'aquí, podem extreure'n que llegir és una necessitat perquè la seva vida espiritual sigui plena i per això toquen tants àmbits. Aquí a Espanya, per contra, només es llegeix allò que motiva la persona.
Finlàndia té el major índex de difusió de premsa escrita d'Europa. A què s'atribueix aquest factor?
Al que s'ha dit abans: la necessitat de llegir de tots els finlandesos.
Per acabar, podria assenyalar què s'hauria de fer aquí per assemblar-nos als finlandesos?
Primordialment, tres coses: més contacte entre professors i pares, un canvi de mentalitat i una millora i un augment de la inversió de capital en l'educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario